Pel seu lema els coneixereu…

Una anècdota de l’altre dia m’ha suggerit aquesta entrada.L’anècdota:

“Al poble un grup organitza un debat entre els candidats de cara a les eleccions municipals. Es demana a una persona competent que dirigeixi el debat. Es reuneix amb els representants de cada força per pactar el disseny i preparar una mica el debat. La persona en qüestió, donat que no és del poble, vol fer una entrada parlant de cada gup, per fer-ho vol utilitzar els lemes dels cartells electorals. Quant està amb tots ells, a un grup els hi demana si poden aclarir una mica més el tema ja que als seus cartells no més ha trobat “VOTA”, i clar lema, lema…”

Jo, que sí sóc del poble, he passejat i faré pública la meva lectura dels lemes:

El PP: “TRABAJAR, HACER, CRECER” Vagis al poble que vagis el mateix lema. Sortit de la fàbrica de Génova. L’autonomia municipal no existeix. No m’extranya, quan és una candidatura fantasma.

El PSC “Teià camina” Un partit que ha tingut com a sostre electoral 2 regidors i que ja sabem com estan en aquest moment, presenten una candidata que no es del poble. Interpreto que entenen l’activitat municipal com la venda d’un producte i es tracta de pur màrketing això de “caminar” ja que malgrat a la seva llista hi ha algú de Teià no deixa de ser una llista fantasma. (Ni tan sols es presenten al debat)

Els de UMpC: “Units spot“. Home, que no ens “mamem el dit”. Un grup format per gent de Unió Democràtica de Catalunya que no estan d’acord amb la seva Federació i formen una agrupació per justificar no sé el què, o sí. Que parlin de “units” … I això de “spot” com si unes eleccions municipals fos qüestió d’un programa televisiu.

Els de CiU: “Avançem“. La primera vegada que ho vaig veure vaig estar dubtòs: no és una escisió socialista? doncs no, son els de CiU. Bé, suggereix dinamisme, progressió, col·lectivitat,  … Ho trobo força encertat tot i que no m’aclareix cap a on avançem.

Els de GdT: “Vota“. Aquest grup o no té lema o realment és aquest el lema. El primer suggeriment ja em quadra. En el segon cas ho trobo força decebedor: un grup de ciutadans “apolítics”, que es venten de ser la puressa democràtica municipal redueixen tot el seu missatge a que el nostre dret el deixem a les seves mans i d’aquí a 4 anys tornem-hi ? Incoherència total? No. És un fidel reflex de la seva percepció de la vida política: deixeu-nos a nosaltres, només cal que ens voteu.

Els de Compromís amb Teià+ERC: “És temps de compromís“. No cal que us digui que és el  que trobo més encertat. Suggereix que el moment que vivim és especial, que ara toca, que implica, però que mostra que tens llibertat per poder decidir. No diu que és el millor grup, demana que et “mullis”.

Jo ho tinc clar: COMPROMÍS AMB TEIÀ + ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA.

Anuncis

Quan toquen allò que no sona

Fa uns dies hem va arribar la nota de premsa de l’Escola Santa Anna  en relació a la seva postura davant la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què insta l’escola a iniciar una mesura cautelar que consisteix a fixar la presència del 25% de castellà com a llengua vehicular en el curs i classe dels fills de la família de l’escola que així ho va demanar (dos famílies). Ja trobo un excès que un tribunal pugui dictaminar sobre una matèria tant complexa com és l’aprenentatge. I si estracta de justícia em pregunto quina justicia és aquella que pateixen els 28 companys de la mateixa aula. Però el que més em preocupa són les implicacions de convivència que es produiran al voltant d’aquestes dues famílies i en especial dels dos alumnes en qüestió. Aquest tribunal està sotmetent a una pressió social important a tota la comunitat educativa.

Jo sóc mestre i mai cap alumne ha tingut cap problema per expressar-se en castellà si aquesta llengua era la millor per poder demostrar-me els seus coneixements, inquietuds, interessos o somnis. I jo sempre els hi he parlat en català. I el mateix amb les famílies, i si per un cas no ens enteníem, recorríem o al castellà o en cas de famílies d’orígen xinés o magrebí als fills grans o tiets. I sempre ens n’em sortit.

Què hi ha al darrera de tot aquest merder? A l’escola soportem reformes i contrareformes, som la solució a les ineptituds polítiques i socials, quan hi han dèficits socials sempre està aquella cantarella de “s’hauria de treballar a l’escola…” Tant costa als tribunals sol·licitar l’assessorament professional o si més no fer sentències on es deixi en mans dels professionals les mesures correctores? En el món educatiu tothom reconeix els factors positius de la immersió lingüística catalana, senyal que s’ha fet bé, no? Sempre es pot millorar com ara incloure progressivament l’anglès amb una bona inversió en la preparació del professorat.

Me’n recordo

Avui acabo de rebre informació de la distribució d’espais electorals al meu poble. Aquestes són unes eleccions especials, des del 1997 les he viscudes amb la intensitat pròpia d’un polític, ara les veig amb una certa perspectiva. Després d’un dol d’uns quants anys després de la meva renúncia al 2008 per raons d’estrés i de priorització personal i familiar (per la meva família havia estat “out” tots els anys de govern) torno a estar implicat  en la vida política municipal amb el nou grup de Compromís amb Teià i Esquerra Republicana. En un altre entrada compartiré les meves reflexions sobre aquesta fòrmula de participació.

Però quin record m’ha portat el fet de la distribució d’espais? Possiblement ningú se’n recorda que va ser amb el nostre primer mandat quan vam instaurar aquesta pràctica. Consisteix en censar tots els espais públics i consensuar les vies on pot aparèixer propaganda electoral i fer un sorteig entre les forces que concòrren a les eleccions. El més interessant és d’on va sorgir aquesta proposta. Ho explico.

A les primeres eleccions on em vaig presentar, any 1999, un moment molt especial va ser la primera enganxada de cartells. Val a dir que ja havia participat anys enrera en l’activitat política, eren els anys de la transició i jo vivia a “los madriles” i col·laborava amb els de la ORT (Organización Revolucionaria del Trabajo) i les enganxades de cartells eren apoteòsiques: ens situaven dos grups en cada extrem del carrer amb mosquetons als punys mentre un tercer grup enganxava els cartells per evitar la presència dels de Fuerza Nueva i altres. Tota una estratègia de lluita urbana. Doncs bé, jo estava amb gran il·lusió esperant el moment de poder fer-ho democràticament: amb llibertat i respecte.

Arribat el moment ens dirigim amb els companys i companyes d’ERC (Andreu, Albert, Neus,…) i observem que un lloc interessant per poder penjar el nostre cartell és una columna de maons del Mercat (ara desapareguda per la remodelació), just quan esperes al bus (sigui dit que en aquella època el govern municipal ens oferia un servei de bus tercemundista). Ens disposem a fer-ho i sentim un grit que ens diu “Ei, què esteu fent? Aquí ho posem nosaltres! Foteu el camp! (Segurament no és literal però el significat sí) Ens girem i veiem l’alcaldable del grup que governava i que finalment va guanyar les eleccions. Amb bones paraules intentem dir-li que hem arribat primers, les respostes no les recordo però els que heu seguit la seva vida pública no cal que m’estengui. Evidenment que l’Andreu es va tornar, amb un llenguatge molt més acadèmic però contundent. El fet és que membres dels dos grups municipals ens hi van posar al mig. Nosaltres li vam dir (insisteixo en el singular ja que la cara dels seus acompanyants era de vergonya aliena) que cap problema que ja ho posariem en un altre lloc.

Aquesta anècdota, i tota la legislatura suportada a l’oposició, ens va fer repensar molt en les actituds públiques dels que governen.

Una de les conseqüències va ser aquesta iniciativa, també el respecte cap a la tasca de l’oposició, el reconeixement de la feina feta tant dels regidors de govern com els de l’oposició i dels treballadors i treballadores entre d’altres. I segur que encara es poden millorar més si hi ha voluntat, coherència i credibilitat.

Jo sempre que arriben eleccions me’n recordo d’aquest fet i sovint l’explico als meus alumnes de secundària quan parlem i treballem valors democràtics com exemple del que NO s’ha de fer i que malgrat que estem en un país democràtic són les actituds personals les que defineixen la salut democràtica.

Gotims de llibres

20130517-155701.jpg
Feia molt de temps que no entrava cap escrit: mandra, temps, … He pensat que una forma de mantenir aquest espai podria ser compartir allò que trobo interessant als llibres que llegeixo. L’últim que ha caigut a les meves mans ha estat LA BIBLIOTECARIA DE AUSCHWITZ de Antonio G. Iturbe. Aquí teniu els gotims:

  • Los valientes no son los que no tienen miedo. Ésos son los temerarios, los que ignoran el riesgo y se ponen en peligro sin ser conscientes de las consecuencias. Alguien que no es consciente del peligro puede poner en riesgo a cualquiera que esté a su lado. Ése es el tipo de gente que no quiero en mi equipo. A quien necesito es a los que tiemblan pero no ceden, los que son conscientes de lo que arriesgan y aun así siguen adelante.
  • «El atleta más fuerte no es el que llega antes a la meta. Ése es el más rápido. El más fuerte es el que cada vez que se cae se levanta. El que cuando siente el dolor en el costado no se para. El que cuando ve la meta muy lejos no abandona. Cuando ese corredor llega a la meta, aunque llegue el último, es un ganador. A veces, aunque quieras, no está en tu mano ser el más rápido, porque tus piernas no son tan largas o tus pulmones son más estrechos. Pero siempre puedes elegir ser el más fuerte. Sólo depende de ti, de tu voluntad y de tu esfuerzo. No os voy a pedir que seáis los más rápidos, pero os voy a exigir que seáis los más fuertes.»
  • El cansancio se pasa con el esfuerzo.
  • Si perseveras en lo que crees, al final la justicia aflora por muy hundida que esté.
  • La verdadera enfermedad es la intolerancia.
  • Burlarse de los demás es una manera de ponerse una tirita en los propios miedos.
  • Eres lo que sueñas.
  • Hay que mirar lejos, ser ambicioso en las metas.
  • Cuando algo te duele es que ese algo te importa.
  • La cultura no es necesaria para la supervivencia del hombre, únicamente lo es el pan y el agua. Es verdad que con el pan para comer y el agua para beber sobrevive el hombre, pero sólo con eso muere la humanidad entera. Si el hombre no se emociona con la belleza, si no cierra los ojos y pone en marcha los mecanismos de la imaginación, si no es capaz de hacerse preguntas y vislumbrar los límites de su ignorancia, es hombre o es mujer, pero no es persona; nada lo distingue de un salmón, una cebra o un buey almizclero.
  • Si quieres que un lugar te hable a ti, has de ir allí y quedarte el tiempo suficiente para escuchar lo que tenga que decirte.

Nou espectacle: El superheroi!

No m’ho pensava pas que donaria per tant una fotografia de campanya. Primer Ple Municipal i nou espectacle.

Acostuma a ser que el primer Ple de legislatura es presenti el cartipàs municipal, l’estructura funcional dels electes i les seves retribucions. És un Ple força significatiu, juntament amb els Plens dedicats a les Taxes i el Pressupost defineixen el paradigma de la Política de l’equip de govern. Els resultats electorals han definit un govern en minoria. Entenc, des de la més humil opinió, que un govern en minoria HA DE PACTAR i cercar complicitats, no per portar a terme el seu programa (no entro a valorar la bondat d’aquest “programa”), sinó per consensuar un programa amb la resta de forces polítiques.

Bé, i què ens trobem? Un govern que no s’ha molestat en consensuar cap dels punts de l’ordre del dia (a les votacions em remeto), que no ha presentat cap estructura de funcionament coherent amb la realitat i que confirma, amb la proposta de retribucions, la campanya demagògica, populista i plena de falsedats que va realitzar.

És coherent presentar una estructura de les àrees de govern idèntica a la legislatura anterior? i no només per una qüestió numèrica (ara són 5 regidors) sinó per una raó més qualitativa. Aquest grup es va presentar com a renovador de la vida municipal, aquesta és la renovació?

És coherent presentar una distribució de responsabilitats entre els membres del govern en raó de l’experiència de l’ex-alcalde, ara alcalde? (“aquesta distribució…la meva experiència m’ho permet”dixit),  les altres quatre persones perquè es van presentar? o és que això de la política és com quan vas a cercar feina i demanen experiència…?

És coherent presentar unes retribucions en les que només hi ha una persona amb dedicació exclusiva (justament no assalariada) i els altres per assistències, quan s’ha fet bandera dels GRANS SOUS que cobraven els anteriors regidors i regidores? tota la capacitat d’estalvi és la no cotització de les assistències? i qui controla la seva dedicació?

És molt greu i irresponsable l’actitud d’aquest grup municipal va presentar en campanya electoral. Han estat prou populistes per recollir la desafecció política, afegir-ne una dosi de demagògia i vendre un placebo. Han escampat que els polítics d’aquest poble, els altres no els coneixo, només estan per cobrar, per posar-se diners a les butxaques,… i NO.  Això NO ÉS VERITAT. Els polítics d’aquestes dues legislatures, tant els de govern com la majoria de la oposició(excepcions en aquest mateix bloc), han treballat de valent, amb dedicació i amb transparència. Han mostrat una forma de treballar contrastada i valorada, en el boca a boca, per altres grups municipals de d’altres consistoris i entitats municipalistes. Es poden discutir els criteris,  però hem tingut 8 anys amb uns alcaldes dedicats quasi exclusivament al poble: als fets ens podem remetre. I això no és possible sense una dedicació exclusiva. I comparar un càrrec electe amb la gran tasca voluntària que realitzen els responsables de les entitats, és una barbaritat. Això és no tenir clar el sistema de mesura i a sobre, que això ho digui una persona que ha estat alcalde…Un càrrec electe està sotmès a unes responsabilitats que mereixen, amb transparència i control, un reconeixement…

A no ser que siguis un SUPERHEROI!

Però en aquestes contrades.. entrin i vegin un superheroi amb 10 carteres…

Comença l’espectacle!

Cartell electoral GdT

Mai m’hagués imaginat que una foto anunciés amb tanta claredat el futur més proper.

Doncs, sí, ha començat l’espectacle de l’acció de govern de Gent de Teià.

Comptant que el seu cap de llista s’anunciava com assessor de l’associació catalana de municipis tinc els meus dubtes de la seva assessoria en qüestions de mobilitat. En la seva anterior època d’alcalde, quan militava a Convergència, ja ens va deixar mostres de la seva solvència per resoldre un dels problemes més primaris del nostre municipi: el transport públic.

Ara fa 9 anys, quan ell era alcalde, teníem un bus dos cops al matí i dos cops a la tarda, diumenge sense servei i el dissabte només 1 al matí i un altre a la tarda. Quan va tenir oportunitat (hi havia diners) va desestimar l’apertura d’un aparcament soterrat a la pça. de les teixidores i ordidores. Bé aquests són petits exemples de la seva capacitat d’anàlisi de la mobilitat.

Doncs bé, avui a la biblioteca de Can Llaurador llegeixo al diari el Punt que pensa habilitar la plça de la Cooperativa com aparcament dels caps de setmana! Una plaça dissenyada i executada com a plaça pública (de públic, de persones, vaja!) que és un nexe d’unió entre dos carrers dels poble, amb accés a un ascensor i a vivendes, espai de trobada de la Fira Verda, …

Quan a tot arreu s’intenta pacificar el trànsit als espais públics afavorint així l’espai comercial per tal de revitalitzar-lo, l’experimentat assessor habilita un espai públic per convertir-lo en espai d’ocupació mecànica.

Tot un espectacle! entrin i vegin … però vigilin no els envesteixin.

Un pàmpol caigut (municipals 2011)

Aquest article el vaig escriure a 4 dies d’acabar la campanya electoral, just aquell mateix dia em va arribar un escrit de TxT explicant els seus motius de no presentar-se a les eleccions. Una vegada que ja tenim els resultats el vull fer públic.

i TxT no es presenta a les eleccions? ningú s’ha fet aquesta pregunta? una força que a les anteriors eleccions va quedar com a segona força és inexplicable la seva absència a la nova contesa electoral, per mi és un frau democràtic.

No puc oblidar la campanya bruta que va realitzar fa quatre anys, una campanya basada en falsedats (el temps ho ha demostrat) i amb una component populista que va quatllar a l’electoral teianenc. Com és que una força política que va prometre una regeneració del govern municipal s’hagi desgastat amb tanta rapidesa? Ho sento especialment per la gent de bona fe a la que han enganyat. Em consta el malestar d’alguna d’aquestes persones a les quals han defraudat.

Què volia TxT? Aturar i modificar el POUM, el pla d’ordenació urbana, és a dir l’ordenació de l’espai públic i privat del municipi. Tots sabem que en el llenguatge col·loquial aquest grup se li anomena els “totxos”, en clara referència als seus objectius.

Governar és prendre decisions i en l’exercici de govern et pots equivocar. ERC segur que vam prendre decisions que es podien haver pres de forma diferent però en cap cas mirant pels nostres interessos. Entre d’altres motius perquè els nostres interessos han estat LA CULTURA, L’EDUCACIÓ, LA GESTIÓ i LA TRANSPARÈNCIA. I el que queda de la tasca de TxT per l’ajuntament és l’afany i l’interès per la modificació del POUM. Sospitosament eren els mateixos que es van presentar quan es negociava el vigent POUM i que una vegada aprovat van desaparèixer de la vida política municipals fins fa quatre anys. Us sona?

Encara a hores d’ara no sabem les fons econòmiques del grup. Els treballs del POUM a final de la legislatura passada van fer sonar les alarmes a alguns propietaris de terrenys. Els criteris del POUM, tot i respectant els drets dels propietaris privats, plantejava una visió i gestió en clau pública inexistent en el vigent. Es necessitava que algú defensés alguns interessos que amb el consistori municipal (ERC,PSC, CiU i PP) no es sentien prou representats.

Si algú vol pot constatar aquestes reflexions amb una consulta de les actes dels plens de la present legislatura i a les assistències a les comissions informatives, podrà constatar quines han estat les prioritats de TxT, malgrat el que pamfletàriament puguin dir. Tot i que haig de reconèixer la tasca de consens de dos dels seus membres en els àmbits de gestió municipal i atenció a les persones.

En relació als moviments immobiliaris d’aquests propers anys caldrà estar amatents per veure-hi qui pot estar darrera. Possiblement trobarem algun pàmpol caigut.

Després dels resultats electorals i de les últimes actuacions d’alguns grups municipals no descarto la idea de creure que Gent de Teià (nou grup municipal) és la marca blanca dels interessos que representen i van representar TxT. ERC sempre ha estat incòmoda i Teià no podia ser una excepció.