Una lliçó de la vida

El meu pare
El meu pare

El passat 19 d’abril va morir el meu pare, al funeral vaig llegir aquestes paraules que volen ser un record a la seva vida:

En nom de la Isabel, el Lluis, la Mar, La Maria, La Montse, l’Aina, la Laia, el Pau i meu i també de la resta de la família, moltes gràcies per la vostra presència: veins i veïnes, amics i amigues personals, gent del sindicat, de les Cocos, companys i companyes dels Portants, altres persones que jo desconec, família de O Corunya, Ferrol, Valdoviño, Villarrube, Valladolid, Madrid, León, companys i companyes, amics, de la feina de Montoliu, Sudanell, Lleida, Badalona i amics de Teià. Disculpeu si em deixo algu o alguna.

Estic segur que el meu pare s’hauria llençat amb un poema o una cançó “a capel·la” dels seu repertori tan particular. I també estic segur que hauria sabut donar-vos les gràcies millor del que matussera i afectiva us les faig jo.

El cas és que si estem aquí, a l’església, davant de la creu que va portar tantes vegades, té per ell i també per nosaltres un sentit de TRASCENDÈNCIA: la mort no és pas un punt final és un punt i seguit.

I acabo amb dos escrits, cap d’ells meu. Aquest és del meu germà i espero poder fer-ho bé:

Avui diem adéu a una persona que per a mi eren tres a la vegada, era el meu pare i com a tal crec que l’estimat fins al límit, era també el meu amic i confident, a qui podia confiar els meus secrets, les meves pors i les meves alegries i era també un company en la “lluita” per millorar les condicions de treball dels nostres companys, sense demanar res a canvi.

Des d’aquí dono les gràcies a tots els que el van estimar i de la meva part només dir-te: ADÉU PARE HAS ESTAT LA MEVA MILLOR GUIA, SEMPRE ET DURÉ AL COR. TINGUES UN BON VIATGE FINS QUE ARRIBES A PORT DESPRÉS DE FER LES ÍTAQUES.

L’altre escrit és amb lletra del meu pare. El vaig trobar diumenge a la nit cercant entre un munt de papers (té mooolts papers…) el seu DNI. Estava entre les pàgines d’una agenda (també té moooltes agendes…). JO anava pensant el que avui us he llegit i no sabia com acabar i em vaig trobar aquest escrit, no és d’ell, ni sé perquè ho tenia, però jo no crec en les coincidències. Diu així:

Guarda tus buenos recuerdos para los momentos… y escucha…

apúntate a la vida, a decir lo que sientes.

A sentir lo que vales, a soñar lo que quieres

y a saber que te sobra con tener lo que quieres

y a saber que te sobra con tener lo que tienes.

… ser feliz es gratis … sé feliz…

…tú veras que todos tus sueños se harán realidad

agarra tu vida…!!! y tira !!!

sé feliz… es gratis.

Gràcies a tots i totes.

Anuncis