dissentir vs decidir

De la meva lectura estiuenca he recordat un dels llibres:  “La mirada del corazón. Aforismos terapéuticos” de Giorgio Nardone que m’ha fet pensar en una situació que he viscut recentment. Tot i que he procurat, des de la meva renúncia a l’acta de regidor, estar lluny de la política municipal. Els relleus d’alcaldia, la renúncia de l’acta de regidor del meu estimat company Andreu Bosch i el relleu de l’activa Sara Pérez m’han fet tornar a la crua realitat dels Plens municipals. I és aquí on he recordat l’aforisme que recull en Nardone de la saviesa xina: “El costum de dissentir anul·la l’hàbit de decidir” L’actitud dels grups municipals de l’oposició (PSC i TxT) és un constant dissentir, un dissentiment que no aporta solucions realistes i fonamentades amb afany de cercar el consens, i si en algun cas és dóna, es retreu com a incompetència de govern. La meva reflexió és que en el cas d’assumir responsabilitats de govern tindrien capacitat de prendre decisions? i en quina direcció? L’oposició és una bona escola de govern si existeix una actitud de responsabilitat per treballar pel conjunt del poble i no per quedar bé davant la pròpia parròquia. És una llàstima, esperava més d’algunes persones.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s