Un pàmpol caigut (municipals 2011)

Aquest article el vaig escriure a 4 dies d’acabar la campanya electoral, just aquell mateix dia em va arribar un escrit de TxT explicant els seus motius de no presentar-se a les eleccions. Una vegada que ja tenim els resultats el vull fer públic.

i TxT no es presenta a les eleccions? ningú s’ha fet aquesta pregunta? una força que a les anteriors eleccions va quedar com a segona força és inexplicable la seva absència a la nova contesa electoral, per mi és un frau democràtic.

No puc oblidar la campanya bruta que va realitzar fa quatre anys, una campanya basada en falsedats (el temps ho ha demostrat) i amb una component populista que va quatllar a l’electoral teianenc. Com és que una força política que va prometre una regeneració del govern municipal s’hagi desgastat amb tanta rapidesa? Ho sento especialment per la gent de bona fe a la que han enganyat. Em consta el malestar d’alguna d’aquestes persones a les quals han defraudat.

Què volia TxT? Aturar i modificar el POUM, el pla d’ordenació urbana, és a dir l’ordenació de l’espai públic i privat del municipi. Tots sabem que en el llenguatge col·loquial aquest grup se li anomena els “totxos”, en clara referència als seus objectius.

Governar és prendre decisions i en l’exercici de govern et pots equivocar. ERC segur que vam prendre decisions que es podien haver pres de forma diferent però en cap cas mirant pels nostres interessos. Entre d’altres motius perquè els nostres interessos han estat LA CULTURA, L’EDUCACIÓ, LA GESTIÓ i LA TRANSPARÈNCIA. I el que queda de la tasca de TxT per l’ajuntament és l’afany i l’interès per la modificació del POUM. Sospitosament eren els mateixos que es van presentar quan es negociava el vigent POUM i que una vegada aprovat van desaparèixer de la vida política municipals fins fa quatre anys. Us sona?

Encara a hores d’ara no sabem les fons econòmiques del grup. Els treballs del POUM a final de la legislatura passada van fer sonar les alarmes a alguns propietaris de terrenys. Els criteris del POUM, tot i respectant els drets dels propietaris privats, plantejava una visió i gestió en clau pública inexistent en el vigent. Es necessitava que algú defensés alguns interessos que amb el consistori municipal (ERC,PSC, CiU i PP) no es sentien prou representats.

Si algú vol pot constatar aquestes reflexions amb una consulta de les actes dels plens de la present legislatura i a les assistències a les comissions informatives, podrà constatar quines han estat les prioritats de TxT, malgrat el que pamfletàriament puguin dir. Tot i que haig de reconèixer la tasca de consens de dos dels seus membres en els àmbits de gestió municipal i atenció a les persones.

En relació als moviments immobiliaris d’aquests propers anys caldrà estar amatents per veure-hi qui pot estar darrera. Possiblement trobarem algun pàmpol caigut.

Després dels resultats electorals i de les últimes actuacions d’alguns grups municipals no descarto la idea de creure que Gent de Teià (nou grup municipal) és la marca blanca dels interessos que representen i van representar TxT. ERC sempre ha estat incòmoda i Teià no podia ser una excepció.

Anuncis

Segon pàmpol municipals 2011

per ERC
per CiU
pel PSC
pel PP
per Gent de Teià

En l’argot casolà a les imatges dels cartells de les campanyes electorals les hem anomenades habitualment “caretos” i com diuen que “una imatge val més que mil paraules”.

No m’he pogut estar.

He tingut la paciència de captar al carrer, als plafons o als fanals els caretos de Teià i m’han suggerit algunes reflexions.

D’entrada el primer que em crida l’atenció és el somriure. El més sincer, obert i natural és el d’ERC; CiU i PSC és un somriure de foto però que traspua sinceritat, apropament. El somriure del PP el trobo molt institucional. El de Gent de Teià és sorneguer.

En relació a la roba no cal dir que tant ERC com PSC és normal, propera, la de cada dia o com a molt la de diumenge. CiU és la de la feina, però força informal. La del PP i Gent de Teià sembla que hagin anat al mateix assessor d’imatge, però un de fa uns quants anys.

De tots, no cal dir que el que més mereix la meva atenció i simpatia és el d’ERC. CiU i PSC també tenen el seu encant. Ara, PP i Gent de Teià no em fan el pes, em situen en una regió d’un país mediterrani agermanat.

Tinc la sort de conèixer els caretos i, realment la imatge ha clavat el fons del missatge de cada grup.

Jo ho tinc clar, voto ERC. Per si de cas aquí tens el seu fons, val la pena.

(els adjectius emprats han estat contrastats amb el DIEC i d’alguns d’ells és recomanable confirmar seu significat)

Un pàmpol de campanya Teià 2011

Cartells municipals Teià 2011

Ja és aquí la campanya electoral de les municipals. Vaig assistir a la tradicional penjada de cartells. És la meva quarta presència. Quina diferència de les primeres. No me’n puc estar de recordar la primera i és explicable. Fa 12 anys, com passa el temps!, participava per primer cop de forma directa en la política municipal, formava part d’un grup de companys i companyes que volíem un canvi al poble i l’atzar m’havia fet creuar en el camí de l’Andreu Bosch, l’Albert Gallés, la Neus Banchs, en Jaume Sala,… Estava il·lusionat podia aportar el meu granet de sorra per millorar el poble en el que, també l’atzar, havia decidit viure. La meva experiència política anterior se situava a l’inici de la transició. Jo estava a Alcalá de Henares i vaig poder compartir reunions semiclandestines al Pozo del Tío Raimundo a Vallecas, xerrades informals amb els gurús “rojos”: José Luis Aranguren, Tierno Galván,… i la meva visió política era molt “adolescent”.

I vaig tenir una aterrada espectacular a Teià. El dia d’inici de la campanya electoral anava amb els companys a penjar els nostres cartells al voltant del Mercat. Eren les dotze, les dotze oficials (no les dotze de Teià), i mentre miràvem on podia quedar millor el nostre cartell arriba el candidat, en aquella època per CiU, el Sr. Joan Castán (sí el mateix que ara es presenta per una agrupació anomenada Gent de Teià). Davant  la meva sorpresa i sense ni tan sols creuar una salutació de bona nit (costum que encara manté) es dirigeix a l’Andreu Bosch (ells sí que es coneixien) i li diu que les columnes del Mercat són seves i que no podem penjar cap cartell. L’Andreu, en aquella època molt més fogós que no pas ara, li comenta que els espais no estan reservats i que nosaltres havíem arribat a les dotze i que podíem penjar els cartells. El Sr. Joan Castán es va dirigir a l’Andreu de forma amençant i tots els que érem al voltant d’ells vam procurar separar-los. Jo personalment ho tinc molt i molt present, aquesta imatge són d’aquelles que no s’obliden. Ens vam retirar, vam deixar l’espai públic en mans del Sr. Castán. Insisteixo a personalitzar la situació, ja que en la vida municipal els noms dels partits estan en un segon pla i a l’experiència em remeto: quina gran persona és en Josep Botey, el candidat de CiU. Encara revisc la tensió d’aquella nit escrivint aquestes línies.

La següent enganxada de cartells, el candidat de CiU era en Josep Botey, va ser molt i molt normal, cadascú pel seu cantó i desitjant-nos sort quan ens creuaven pel poble.  En aquella segona oportunitat ERC va ser la força més votada i ens va tocar governar. De l’experiència de la primera legislatura havíem après que el treball de l’oposició i la seva representativitat era tan respectable com la de les forces governants. I amb fets vam demostrar que l’oposició mereixia tots els nostres respectes a nivell d’informació i a nivell de representativitat. No tinc ganes d’enumerar totes les actuacions que el Sr. Joan Castán va realitzar vers l’oposició en la legislatura que vam compartir: a  l’hemeroteca de El Punt  se’n pot trobar una petita selecció i les Actes dels Plens Municipals amb tot detall. Bé, com a responsable de Governació i estigmatitzat pel fet que anteriorment us he comentat, vaig presentar a l’equip de govern i a l’oposició la proposta de pactar mitjançant un sorteig els espais públics on ubicar la propaganda electoral i en la nova Ordenança de Convivència Ciutadana vam acordar la retirada de tota la propaganda en fanals i pancartes en un període no superior a la setmana de finalitzar la contesa electoral. I en un dels molts diàlegs informals amb els grups municipals vam acordar també que la penjada de cartells la féssim tots plegats. M’alegra doncs que l’esperit s’hagi mantigut i encara m’alegra molt més quan una candidata del grup de Gent de Teià, amb experiència de govern amb el Sr. Castán, ahir a la nit fes un comentari positiu sobre el fet de l’enganxada de cartells. Tot i així vaig trobar el seu cap de llista una mica incòmode, devia ser que encara tenia present el fet de fa 12 anys. Per un altre moment deixo el comentari dels “caretos”, que m’ha estat molt suggerent.