Un pàmpol de campanya Teià 2011

Cartells municipals Teià 2011

Ja és aquí la campanya electoral de les municipals. Vaig assistir a la tradicional penjada de cartells. És la meva quarta presència. Quina diferència de les primeres. No me’n puc estar de recordar la primera i és explicable. Fa 12 anys, com passa el temps!, participava per primer cop de forma directa en la política municipal, formava part d’un grup de companys i companyes que volíem un canvi al poble i l’atzar m’havia fet creuar en el camí de l’Andreu Bosch, l’Albert Gallés, la Neus Banchs, en Jaume Sala,… Estava il·lusionat podia aportar el meu granet de sorra per millorar el poble en el que, també l’atzar, havia decidit viure. La meva experiència política anterior se situava a l’inici de la transició. Jo estava a Alcalá de Henares i vaig poder compartir reunions semiclandestines al Pozo del Tío Raimundo a Vallecas, xerrades informals amb els gurús “rojos”: José Luis Aranguren, Tierno Galván,… i la meva visió política era molt “adolescent”.

I vaig tenir una aterrada espectacular a Teià. El dia d’inici de la campanya electoral anava amb els companys a penjar els nostres cartells al voltant del Mercat. Eren les dotze, les dotze oficials (no les dotze de Teià), i mentre miràvem on podia quedar millor el nostre cartell arriba el candidat, en aquella època per CiU, el Sr. Joan Castán (sí el mateix que ara es presenta per una agrupació anomenada Gent de Teià). Davant  la meva sorpresa i sense ni tan sols creuar una salutació de bona nit (costum que encara manté) es dirigeix a l’Andreu Bosch (ells sí que es coneixien) i li diu que les columnes del Mercat són seves i que no podem penjar cap cartell. L’Andreu, en aquella època molt més fogós que no pas ara, li comenta que els espais no estan reservats i que nosaltres havíem arribat a les dotze i que podíem penjar els cartells. El Sr. Joan Castán es va dirigir a l’Andreu de forma amençant i tots els que érem al voltant d’ells vam procurar separar-los. Jo personalment ho tinc molt i molt present, aquesta imatge són d’aquelles que no s’obliden. Ens vam retirar, vam deixar l’espai públic en mans del Sr. Castán. Insisteixo a personalitzar la situació, ja que en la vida municipal els noms dels partits estan en un segon pla i a l’experiència em remeto: quina gran persona és en Josep Botey, el candidat de CiU. Encara revisc la tensió d’aquella nit escrivint aquestes línies.

La següent enganxada de cartells, el candidat de CiU era en Josep Botey, va ser molt i molt normal, cadascú pel seu cantó i desitjant-nos sort quan ens creuaven pel poble.  En aquella segona oportunitat ERC va ser la força més votada i ens va tocar governar. De l’experiència de la primera legislatura havíem après que el treball de l’oposició i la seva representativitat era tan respectable com la de les forces governants. I amb fets vam demostrar que l’oposició mereixia tots els nostres respectes a nivell d’informació i a nivell de representativitat. No tinc ganes d’enumerar totes les actuacions que el Sr. Joan Castán va realitzar vers l’oposició en la legislatura que vam compartir: a  l’hemeroteca de El Punt  se’n pot trobar una petita selecció i les Actes dels Plens Municipals amb tot detall. Bé, com a responsable de Governació i estigmatitzat pel fet que anteriorment us he comentat, vaig presentar a l’equip de govern i a l’oposició la proposta de pactar mitjançant un sorteig els espais públics on ubicar la propaganda electoral i en la nova Ordenança de Convivència Ciutadana vam acordar la retirada de tota la propaganda en fanals i pancartes en un període no superior a la setmana de finalitzar la contesa electoral. I en un dels molts diàlegs informals amb els grups municipals vam acordar també que la penjada de cartells la féssim tots plegats. M’alegra doncs que l’esperit s’hagi mantigut i encara m’alegra molt més quan una candidata del grup de Gent de Teià, amb experiència de govern amb el Sr. Castán, ahir a la nit fes un comentari positiu sobre el fet de l’enganxada de cartells. Tot i així vaig trobar el seu cap de llista una mica incòmode, devia ser que encara tenia present el fet de fa 12 anys. Per un altre moment deixo el comentari dels “caretos”, que m’ha estat molt suggerent.

Advertisements

~ per aitagus a 8 Mai 2011.

 
%d bloggers like this: