Llegeixo al web municipal la notícia de l’acord al qual s’ha arribat amb el departament d’educació per les obres d’ampliació de l’escola pública EL CIM.
Per una banda m’alegro que es pugui donar sortida a un tema abastament parlat, i treballat. Però lamento la resolució del fet.
Tinc la convicció que ha estat una oportunitat perduda de tenir un equipament de qualitat al nostre poble. El primer projecte aprovat i desestimat actualment va ser un projecte treballat des de tots els estaments de la comunitat educativa i fins i tot amb la participació dels responsables del Departament. Com tot projecte amb els seus pros i contres però sempre amb voluntat d’arribar a acords allà on es podia arribar a acords. Faig esment a aquest matis perquè al llarg de tot el procés vam viure posicionaments de responsables d’estaments de la comunitat educativa i de grups municipals que vam posar literalment pals a les rodes per un afany més de protagonisme, gremialisme o electoralisme que de voluntat de millorar un equipament municipal.
Amb aquestes actituds, algunes lamentables i pròpies de l’edat mitjana, van aconseguir que el Departament trobés les escletxes necessàries per deixar en via morta un projecte ambiciós que pretenia dotar al municipi d’un equipament obert al servei del municipi. Em permeto recordar, amb humilitat, per aquells i aquelles “que ho saben tot i de tot”, que a diferència del SES de Teià, l’equipament d’un CEIP és de titularitat municipal. I això ho remarco per tal de situar cada cosa al seu lloc: cert que l’equipament és una escola, però ben cert que també és un equipament municipal i des d’una òptica municipalista i de sostenibilitat cal optimitzar els recursos dels quals disposem. Per tant quan parlem de quin tipus d’equipament volem, cal situar a cada estament en el seu lloc corresponent.
Amb l’actual projecte queden molt distants els espais oberts per gaudir de l’esport, d’ activitats lúdiques, d’ activitats diverses o un menjador i cuines ajustades a unes necessitats cada dia més evidents (aproximadament un 90% de l’alumnat es queda al menjador) o uns espais per al professorat i l’activitat docent que no hi eren en els espais que normativament es requereixen a un centre de tres línies, ni tampoc una sala per a l’AMPA, ni què dir del pla de mobilitat amb el qual s’arrodonia el projecte (el caos circulatori de què tothom s’omple la boca) un pla de mobilitat que tenia present tant les necessitats escolars com les veïnals.
El que em consta és que l’actual equip de govern (ERC i CiU) com l’anterior (ERC i PSC) han lluitat i lluitaran per aconseguir les millors condicions per tal que aquest equipament sigui digne amb l’actual conjuntura econòmica malgrat que certs responsables s’omplin la boca dient que l’educació és el primer i més important i després es quedin mancs a l’hora de treballar. Espero que els actuals estaments: professorat, AMPA, grups polítics i societat civil prioritzin els interessos del municipi per sobre dels interessos gremials, especulatius o electorals.
Gotims 